La gent neix, creix, és reprodueix (o no) i mort. Això és el que ens ensenyen de ben petit a l’escola. Una manera molt simplista de veure la vida, ja que resumir anys de vida en quatre paraules és difícil. L’objectiu de tot ésser viu és perpetuar l’espècie, un altre de les frases mítiques que recordes d’aquells anys a l’escola i que, digueu-me estrany, també creu que és una banalitat. Cada persona, quan comença a créixer i fins que mort té molts objectius, jo avui parlaré del que vaig tenir des de ben petit.
Eren temps on et comences a trobar amb la realitat, comences a conèixer fets que t’envolten, que la vida va molt més enllà del niu, que per tenir una casa no només cal ser un bon paleta. Un temps en el que comences a marcar-te objectius, reconec que el de ser paleta per fer-li una casa als meus pares va ser el primer. Els companys de classe volien ser astronautes, cuidadores de dofins, estrelles de la cançó,… eren els seus objectius a la vida. Jo a part de voler ser paleta per donar una llar als meus pares no sabia quina professió volia ser quan fos gran.
Van passar uns anys i encara veus més enllà del que està més aprop del niu, veus que vius en un país , que no és país, veus que la teva família, tot i treballar més hores que un rellotge no podem tenir una llar on cabre tots quatre, veus pel carrer que hi ha gent que no té llar, veus pel carrer que hi ha joves amb odi social, veus moltes coses que no entens i que vols canviar.
“Sóc català i vull acabar amb tot això, vull defensar el meu país, vull que siguem lliures lluny de la tirania espanyola, vull que tothom tingui una casa i que tothom sigui lliure per a pensar, dir i fer el que cregui” i vaig començar a pintar a l’estoig estelades i la falç i el martell amb tipex, vaig començar a escoltar Inadaptats i vaig decidir que, per arreglar tot això, essent paleta no ho resoldria tot, ja que només podria fer cases per tothom i no n’hi ha prou.
Jo vaig decidir que un dia o altre, jo militaria al partit que farà que tots aquest somnis siguin possibles, el partit de Macià, Companys i Irla, el partit de la llibertat, igualtat i la fraternitat, el partit que ha defensat, defensa i defensarà el progressisme i la sobirania, jo volia entrar al partit per ajudar a proclamar la República Catalana per a ser socialment més justos i nacionalment més lliures. Ho tenia clar, jo, malgrat no tenir el carnet, era fidel a Esquerra Republicana de Catalunya.
Vaig fer el pas, vaig esperar massa, però ara estic orgullós de dir que gràcies als companys i les companyes del partit, portem 80 anys defensant el nostre país la nostre gent. Portem 80 anys i estem més aprop que mai d’aconseguir el nostre objectiu. Avui ERC fa 80 anys de lluita i combat i només puc dir-li una cosa, gràcies, gràcies i mil gràcies!
Per molts anys de lluita i combat!
Visca la terra socialment justa i nacionalment lliure!! VISCA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA!
